Vam estar l'altre dia presentant el treball del JCLIC a classe i em va fer molta il·lusió el moment en que acabaves d'explicar el treball i tots t'aplaudeixen, és una sensació molt gratificant i que se t'ajunta amb el "subidón" d'adrenalina que tens al sortir a davant de tothom. A més a més si el profe et diu que el teu treball és un treball "excel·lent" doncs encara més...
Bé, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser trucar a la meva tieta Imma per explicar-li tota l'experiència, ja que ella va ser fa temps la primera persona que em va ensenyar a fer servir el Jclic!
PD: les veus del Clic són les dels meus cosins: l'Aram i el Nil! Ah.. i la meva! jeje
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada